Dorian és una banda de electro-indie espanyola, originària de Barcelona. El naixement del grup se situa l’any 2002, amb l’objectiu comú de crear un so que combinara la tradició del pop espanyol amb la música electrònica contemporània, un gènere on ràpid trobarà molts seguidors. La seua música té influències d’Aviador Dro, pioners de la música electrònica a Espanya.
En 2003 guanyen el primer premi del concurs de maquetes del Festival Zorrock i comencen a compartir cartell amb impulsors de la música independent espanyola com Els Planetes i Sexy Sadie. La seua marxa per festivals com el MIFOC als Balcans i per escenaris de tot el país atorguen a la banda un bon rodatge previ de cara a l’eixida del seu primer disc.
«10.000 metròpolis» és el títol triat per al seu àlbum debut, amb el qual obtenen les lloances de la crítica i els aplaudiments del públic. Cançons com a «Solar» o «Et trobem a faltar» prompte es converteixen en autèntics èxits. En 2005 es reedita l’àlbum debut sota el nom de «10.000 metròpolis vs. 10.000 metròpolis remixes», incloent-hi un segon disc de remescles de les cançons realitzades per alguns dels millors DJ’s de l’escena musical del moment, entre els quals es troben DJ Undo (Razzmatazz / The Loft), Ferenc (Nitsa – Apol·lo), i Dj Coco (Nitsa – Apol·lo).
En 2006 Dorian continuen recorrent amb el seu gira els millors clubs i festivals: Benicássim, Primavera Sound, Expressa Pamplona, Festival Do Nord, Festival Tendències, Indirama, Low Club, Razzmatazz, Apol·lo, Stereo, El Cau, Festival BAM…), alhora que comencen a centrar-se en la gravació del seu segon treball. Així, en 2007 publiquen «El futur no és de ningú», afermant el seu estil musical indie compost per melodies electròniques i lletres poètiques i reivindicatives, l’estendard de les quals és l’èxit «Qualsevol altra part», convertit en tot un himne generacional. Aquest segon disc dona lloc a una extensa gira de dos anys que els permet actuar en destacades sales i festivals d’Espanya, Portugal i els Estats Units.
El seu tercer disc, «La ciutat subterrània», ix a la llum en 2009 després d’un dur procés de gravació de 8 mesos. Amb aquest treball Dorian aconsegueix consolidar-se com una de les bandes capdavanteres en la nova escena musical indie, composta per grups que han sabut tirar avant sense sotmetre’s als interessos mercantilistes de la indústria musical. Per als senzills de «La ciutat subterrània», la banda va preparar una original trilogia de videoclips en els quals es narra una mateixa història d’amor entre dos joves a mode de plantejament, nus i desenllaç. Aquest àlbum va arribar al top 30 en la llista de vendes AFYVE i ha sigut qualificat com el tercer millor disc de 2009 i 32é millor disc de la dècada per la revista independent Mondosonoro. A més, Dorian van tancar 2009 amb catorze plens seguits a Espanya i tres concerts multitudinaris a Mèxic, en els quals van acompanyar a Zoé i Café Tacuba, dos de les bandes més importants de l’escena asteca. En 2010 van realitzar una gira conjunta amb Love of Lesbian.
En 2013 la banda edita “La velocitat del buit”, habitació llarga duració dels catalans que torna a col·locar-los en el més alt del pop cantat en castellà. En 2015 van celebrar els seus deu primers anys com a banda amb un disc especial: «Deu anys i un dia». Es tracta d’un àlbum unplugged en el qual la banda va reinventar en clau acústica alguns dels seus temes més emblemàtics, com «Qualsevol altra part», «Veure’t començar el dia», «El tremolor», «Els amics que vaig perdre» o «La tempesta d’arena».
En 2018 els barcelonins tornen amb «Justícia universal», un àlbum que ens retorna als Dorian més ballables, electrònics i, per moments, foscos. Un disc molt aclamat que els consolida en el més alt del panorama nacional.
